Els bons de la Generalitat

La Generalitat de Catalunya a obert un nou pla per millorar la seva posició econòmica. Primerament havia acudit a la demanda de préstecs als bancs, i ara, ja demana bons a particular, que és com un préstec que concedeix un ciutadà a la Generalitat. Aquests bons estan a disposició del públic, en el qual el mínim concedible és de 1.000 € que en transcórrer un any, és retornat amb un interès del 4%.

Pel que sembla ser, tot indica que la Generalitat de Catalunya està molt endeutada, i en perill, ja que si no fos així, no veig cap explicació coherent a que els bancs no concedeixin préstecs a una organització tant gran i tant important com pot ser la Generalitat de Catalunya.

Tot i així, crec que és segur que particulars concedeixin préstecs a aquesta organització, ja que es molt difícil que s’ensorri, i si arribés a succeir, Catalunya s’enfonsaria, cosa gaire bé impossible.

Canvis legals per la falta de venta i l’augment de subhastes

Si analitzem el nombre d’execucions d’hipoteques impagades del 2005 al 2009, veurem un petit ascens del 2005 al 2007, però coincidint aquest últim any nombrat com el de l’inici de la crisi Espanyola, veurem que d’aquest any fins el 2009, el nombre d’execucions s’eleva de manera exponencial. Per fer una comparació, més acurada, el 2005, es van realitzar 15.411 execucions, que si les comparem amb el 2009, no és res ja que es van realitzar 93.319 execucions. Com es pot apreciar, la cosa no funciona del tot bé. Per això es van desarrollar un conjunt d’iniciatives per reduir aquestes execucions, de les quals, algunes d’aquestes són: elevar el període de gràcia a sis quotes impagades, una altre, seria deixar la vivenda com a única garantia de pago i una última d’aquestes iniciatives legals seria que les clàusules de terreny, estiguin en mans dels tribunals.

Crítica a la economía espanyola

Segons el Banc Mundial de Washington adverteix que la economía espanyola està en una molt mala situació. I es que es veritat, però s'ha de dir que s'han instaurat almenys algunes mesures austeres per fer front a aquesta forta crisi. Alomillor algunes d'aquestes mesures no són prou encertades, però segons alguns crítics afirmen que anem a una direcció correcta. I es que em de aguantar, perque si ens adonem, molts dels bancs latino-americans es recolzen amb els bancs españols, ques si aquests defalleixen, latinoamèrica srtiria molt perjudicada, i jo m'atreviria a dir que també sortirien perjudicats els països am fortes relaciones economiques entre aquests.

la vaga del 29

Referint-nos a la vaga general que és pronunciarà el proper dimecres 29 de setembre, es pretén fer una reclamació de les noves reformes laborals que tan perjudicials semblen. Sobretot es reclamen les retallades salarials dels funcionaris i del acomiadament més barat. En la primera qüestió trobu lògic una queixa per part dels perjudicats, però si s'accepta d'una com una bona obra a la pàtria beneficiaria molt al país, ja que són molts els sous que ha de mantenir el govern i retallant aquest 5% retindrà molts diners que seran clau per fer front a aquesta crisi. En la segona qüestió trobo que és una decisió encertada ja que aparentment el acomiadament barat sembla no tenir molt de futur; però a la llarga seria un fet clau per parar el atur. Un bon exemple es Dinamarca, que am el seu acomiadament gratuït actualment és el país europeu amb el mínim d'aturats.

La borsa espanyola cau el 3,05% i perd la cota dels 9.000 punts

• L'Ibex 35 acumula una caiguda aquest any del 24,5%, arrossegat pel sector financer.

Les bosses espanyoles han tornat a viure avui una jornada tràgica. És cert que els inversors hi comencen a estar acostumats, però no per això deixa de ser alarmant que l'Ibex 35 perdi la cota dels 9.000 punts, se situï en mínims anuals i que el parquet espanyol sigui un dels més inestables d'Europa. L'Ibex 35 ha baixat avui el 3,05%.
La borsa espanyola acumula una caiguda aquest any del 24,5%. Els bancs, després de la intervenció de Cajasur i la pujada del Líbor –-cosa que encareix el seu finançament en dòlars-- són una altra vegada els més castigats.
El sector financer, per tant, torna a ser el més castigat. Les caigudes superiors al 5% del Popular, al 4% el BBVA i al 3% del Santander porten l'Ibex a tancar a 9.004 punts, mínim de l'any, amb 3.637 milions d'euros negociats. Entre els retrocessos més grans també van figurar Telecinco, es deixa un 5,34%, Sacyr-Vallehermoso (-4,67%), Ferrovial (-4,42%), Tècniques Reunides (-4,21%) i Abengoa (-4%).
Els altres tres blue chips, Telefónica, Repsol i Iberdrola, baixen un 2,07%, un 3,53% i un 2,13%, respectivament. En el continu, Sotogrande es desploma un 12,68%, mentre que Viscofán avança un 3,21%. Juntament amb aquest valor, també tanquen en verd Vueling, Prim, Azkoyen, Duro Felguera, Baviera i Inmobiliaria del Sur.

Los 29.000 funcionarios forales y locales verán reducido su salario un 5% desde junio

Unos 25.000 funcionarios y contratados del Gobierno foral y otros 4.000 de las entidades locales navarras sufrirán una reducción media del 5% en sus nóminas a partir de junio como consecuencia del plan de recortes que el presidente José Luis Rodríguez Zapatero presentó ayer en el Congreso. Al igual que los funcionarios estatales, los navarros verán consolidada esta rebaja también en 2011, año en que sus sueldos permanecerán congelados.

Los sindicatos de la mesa general de Función Pública rechazaron ayer que el plan de recortes de Zapatero se deba trasladar de forma "mimética" a Navarra y pidieron al Gobierno foral que respete sus compromisos firmados en convenio.

Guerra de precios entre Mercadona y Carrefour

Las grandes cadenas de distribución concentran ahora su estrategia comercial en ofrecer productos más baratos al consumidor, con especial empeño en sus marcas blancas.

El movimiento a la baja de Mercadona, que nunca hace promociones porque su lema es siempre precios bajos, lidera la categoría de los supermercados con el 20,1% del mercado, que hace tener a Mercadona un cierto controldel mercado obligando al resto a mover ficha. A Mercadona parece que se le ha olvidado que si baja los precios, el resto de la competencia se va a mover, asegura un fabricante. Desde finales de enero, el litro de aceite de girasol Hacendado ha reducido su coste más de un 3%, hasta 0,92 euros; mientras que el kilo de sal fina yodada, lo ha hecho en un 18%, hasta 0,22 euros.
A raíz de estos cambios en el sector se da por hecho que habrá nuevas bajadas de precio. Por ejemplo, el litro de aceite de girasol a 0,92 euros ya es posible encontrarlo en Carrefour.

Mercadona
La apuesta por bajar precios va llegando a los lineales de sus tiendas. La fruta y verdura es un 15% más barata. En 2008, mejoró en cinco décimas su cuota de mercado hasta el 20,1%, pero sus grandes rivales, los híper Carrefour y los súper Dia, lograron avances mayores, según reconoce la propia cadena.

Carrefour
Con su marca blanca Nº1, la cadena trata de ofrecer el precio más bajo del mercado. También, refuerza su marca propia Carrefour con rebajas de hasta el 70%. En la última campaña combina ofertas de su marca y de fabricantes. Los artículos de limpieza están a precios de 2001.